«Ce qui m’a le plus frappé dans l’ancienne criminalité andorrane,
c’est la fréquence des procès de sorcellerie...»
Brutails, La coutume d’Andorre (1904)
Les Valls d’Andorra són un espai privilegiat per a l’estudi del fenomen històric conegut com a «cacera de bruixes». Des del temps de Jean-Auguste Brutails, els investigadors han trobat en els arxius andorrans una via per aproximar-se a aquest episodi inquietant de la història d’Europa, a través del testimoni que ens ofereixen els judicis per bruixeria celebrats davant l’anomenat Tribunal de Corts. Uns judicis que s’alimentaren de la sospita i el rumor veïnals per actuar contra una sèrie de dones, acusant-les de provocar la malaltia i la mort a través de maleficis i metzines, de desencadenar pedregades destructores, de reunir-se en aplecs diabòlics per abjurar de la fe cristiana i, en definitiva, de formar part de la temible secta d’adoradors del «boc de Biterna».
En les últimes dècades, els treballs de Gallinier-Pallerola (1990), Pastor (2004), Pohle (2008) i Castell (2013) han posat en relleu la singularitat i la rellevància de la documentació andorrana relativa a la persecució de la bruixeria. Sorprèn especialment la gran quantitat de judicis conservats per als segles XV-XVII, quan el Principat esdevingué un dels epicentres de la cacera de bruixes a Europa, amb un Tribunal de Corts decidit a «purgar les valls» d'aquelles dones per mitjà de la forca i la foguera.
Aquesta realitat documental –que converteix l’arxiu andorrà en un dels més fecunds del continent pel que fa a aquest tipus de documentació– ha motivat aquest projecte de recerca, finançat pel Govern d’Andorra a través de l’Ajut Cebrià Baraut (2015). La investigació efectuada durant els darrers dos anys en els fons recentment catalogats de l'Arxiu Nacional d'Andorra, ens permet disposar avui de la totalitat de judicis i de les accions contra la bruixeria desenvolupades a les Valls durant el període 1400-1700.
Els resultats d'aquesta investigació estan recollits en aquest espai web, articulat al voltant d’un atles interactiu on es mostren els diversos períodes i episodis repressius de la «cacera andorrana», cadascun dels quals inclou les persones assenyalades o condemnades en aquella ocasió i els personatges que van intervenir en la persecució. Clicant sobre alguna d'aquestes persones s'accedeix a la informació sobre seu lloc d'origen, la data en què fou processada i una descripció sumària del cas, tot plegat acompanyat de les corresponents referències arxivístiques al document original. A banda de l'atles, la web disposa també d'una potent base de dades on es consignen el total de fitxes relatives a les Dones Acusades, els Personatges i Esdeveniments destacats i els Llocs de Celebració de l'Aplec diabòlic. Aquestes fitxes estan relacionades entre si amb un sistema d'enllaços, fet que permet resseguir les relacions familiars de les acusades i la xarxa de complicitats i delacions múltiples que s'anava teixint al llarg de les acusacions. En definitiva, la web permet obtenir una imatge de conjunt i alhora una informació detallada dels gairebé tres-cents anys de persecució antibruixesca a les Valls d'Andorra, i esdevé així una eina d'investigació oberta també al gran públic.
Pau Castell Granados
Universitat de Barcelona
