Escaldes AHN, Inquisición, llibre 730, fol.192r-192v.
Joana Montanya àlies Toneta d’Escaldes, vídua de més de quaranta anys d’edat, fou detinguda i jutjada per bruixa pel tribunal de corts juntament amb altres dones l’any 1574. Un total de divuit veïns i veïnes participaren en l’enquesta de testimonis, confirmant la seva fama de bruixa i la seva possible intervenció en les malalties i morts que afectaven als seus familiars. Na Toneta fou també assenyalada com a còmplice per Margarida Sabatera i per na Perota, les quals foren jutjades i finalment executades per bruixes aquell mateix any. Finalment, na Toneta confessà davant el jutge ésser bruixa i haver provocat la mort de diverses persones per mitjà de metzines juntament amb les seves dues còmplices, les quals l’havien iniciat en l’art de bruixeria dotze anys enrera fent-li trepitjar la creu, renegar de Déu i prendre al Diable per senyor, veient a continuació una figura negra que desaparegué immediatament.
El procés de na Toneta féu un gir inesperat quan el seu cas passà a mans del Sant Ofici, gràcies a la intervenció del doctor Morell. Després de consultar el cas amb la Suprema, els inquisidors feren portar na Toneta a Barcelona per jutjar-la de nou per bruixeria davant el tribunal inquisitorial. Allí, l’acusada va revocar la confessió feta davant el tribunal de corts andorrà, afirmant que no havia dit ni fet res de tot allò que l’acusaven. Interrogada sobre aquesta variació, na Toneta s’excusà en un primer moment afirmant que «quando le tomaron su confessión havía bevido vino y no estava en su juyzio». Seguidament, el tribunal l’autoritzà a presentar defenses, fet que permeté a l’acusada de demostrar l’enemistat manifesta amb alguns dels testimonis de l’enquesta i la feblesa dels indicis en contra seu, els quals es basaven en la simple fama o rumor veïnal. Tenint en compte la gravetat de l’acusació, el tribunal inquisitorial decidí finalment interrogar l’acusada en presència del turment per mirar d’aclarir l’afer. Fou en aquell moment quan na Toneta acabà revelant els detalls que envoltaven la seva primera confessió, facilitant així la decisió final del tribunal:
«Conclusa su causa fue votada a ponerla in conspectu tormentorum, adonde dixo que el juez seglar le yva preguntando si havía renegado de Dios y tomado el Diablo por señor y las demás cosas que en su confesión se dize haver dicho, y prometiéndole que la libraría si lo dezía, y que ella yva diziendo que sí, pero que era falso y ella no lo havía hecho ni dicho. Y en esto perseveró. Y vuelto ha ver su processo fue absuelta de la instancia».
L’absolució de na Toneta la convertí en l’única supervivent de les actuacions endegades en aquells anys pel tribunal de corts andorrà, on les execucions per bruixeria seguirien a bon ritme durant les dècades següents sense cap altra intervenció per part del Sant Ofici.
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Entre el tribunal de Corts i la Inquisició de Barcelona (1574)
Contràriament a l’opinió més estesa entre el gran públic, el tribunal del Sant Ofici de la Inquisició es mostrà sempre molt prudent i fins i tot escèptic respecte al crim de bruixeria. En els territoris on la Inquisició gaudí d’un control efectiu sobre aquell crim, no es documenten pràcticament condemnes a mort per bruixeria, mentre que les grans caceres de bruixes tindrien lloc en territoris controlats per unes autoritats seglars amb plena jurisdicció sobre els seus dominis i que no dubtaven a subvertir l’ordre del dret per aconseguir sentències condemnatòries. Les poques dones que aconseguiren escapar d’aquests tribunals seglars i portaren el seu cas davant la Inquisició, acabaren essent absoltes o condemnades a penes lleus. Pel que fa a les valls d’Andorra, el poder de la Inquisició va estar sempre molt limitat per la pròpia autonomia política i jurisdiccional del Principat, fet que contribuí sens dubte a l’elevat nombre de dones condemnades. Un dels pocs casos coneguts d’actuació inquisitorial en la cacera de bruixes andorrana es produí l’any 1574, quan els inquisidors de Barcelona decidiren inter-venir en una sèrie de judicis endegats pel tribunal de corts contra algunes dones de les valls, una de les quals fou portada a Barcelona per a ser jutjada de nou. Com era habitual en aquests casos, la Inquisició acabà dictant l’absolució de l’acusada, però no pogué fer el mateix amb la resta d’encausades, que havien estat ja penjades a Andorra.
Joana Montanya [1574]
Sant Julià de Lòria EndFragmentANA, Tribunal de Corts, doc.2730
Antònia Joanica, vídua de Sant Julià de Lòria, fou detinguda i jutjada per bruixa pel tribunal de corts juntament amb altres dones l’any 1574. Conservem únicament l’enquesta de testimonis recollida pel tribunal, en la qual un total de set veïns i veïnes de Sant Julià confirmaren la seva fama de bruixa i l’assenyalaren com la responsable d’una sèrie de morts i ma-lalties ocorregudes a la parròquia.
Na Joanica havia estat ja assenyalada com a bruixa vint anys abans, durant les actuacions contra la bruixeria endegades el 1551. Sembla que en aquella ocasió hauria aconseguit fugir per evitar ser processada, tal com esmentava un dels testimonis de l’enquesta recollida al 1574, el qual recordava «que estos anys passats, com prengeren y pengaren algunes bruxes assí en Andorra, dita Joanica isqué de la terra y se n'anà de assí; la fama pública here que fogie per bruxa». Aquell no fou probablement el darrer cop que Antònia s’absentava de les valls per aquell motiu, ja que, segons afirmava un altre testimoni de l’enquesta, «dita Joanica, volent tenir corts, se n'és anada fora de la terra moltes voltes, que no tornave tant que se tenien les corts fins heren acabades; y la gent deye que fogie per por».
Desconeixem si en aquella ocasió Antònia Joanica fou finalment detinguda i condemnada per bruixa, ja que no s’ha conservat la resta del seu procés.
Antònia Joanica
Caterina Tomassa [1574]
Les Bons
Na Perota [1574]
Canillo EndFragment EndFragmentANA, Tribunal de Corts, doc.6193
Caterina Foresta, vídua de Bernat Torres de Canillo, de cinquanta anys d’edat, fou empresonada i jutjada per bruixa l’any 1604 juntament amb altres dones. Caterina era la neboda de Peyrona Gastona i de Maria Rossella àlies Branqueta de Canillo, jutjades també en aquella ocasió. Totes tres havien estat assenyalades com a bruixes en la confessió de la minyona Maria Veciada.
Després del primer interrogatori, on Caterina negà tots els càrrecs imputats, la cort dictà una sentència interlocutòria de turments, aconsellant-li repetidament «que digue la veritat aserca de les coses que està inculpada, (...) que altrament la posaran en mà del boxí perquè la atormente y mijansant los turments diga la veritat». Davant la negativa, Caterina fou sotmesa a tres sessions de turment del polze i una sessió d’estrepada, on l’acusada proferí repetidament ex-pressions com: «la Mare de Déu de Monsarrat sie ab mi! Jo me’n vaig ab Déu! Ay la mia mare, anaquè me haveu fet venir anaquest món? Mare de Monsarrat guardau-me la mia ànima! Los meus senyors, jo us perdon la mort! (...) Via fora! Via fora! Mare de Monserrat, de mala mort tinc de morir! Ay lo meu senyor, que jo no sé res, què voleu que diga jo, si no sé res!».
L’endemà 19 de febrer, fou pujada de nou al turment, on exclamà: «Ay ay los meus brassos! Lo cel sie ab mi! Ay Jesucrist! La Mare de Monserrat sie ab mi! Ay ay germans, ajau pietat de vostra carn!». Durant la segona sessió d’estrepada, Caterina accedí finalment a confessar, tot dient: «Senyors, jo us deman en gràcia que·m dexeu per avuy, que demà jo diré la veritat». Aquell mateix dia, la cort demanà la seva immediata confessió, en la qual Caterina reconegué que havia consentit que el seu germà matés amb metzines la seva pròpia germana, pel fet d’haver aportat deshonra a la casa en amistançar-se amb un capellà i quedar-se emba-rassada. A banda d’això, l’acusada es limità a assenyalar el que havia sentit a dir sobre la fama de bruixa d’altres dones, en concret Maria Bragaira, Naudina la vella de Soldeu i la seva pròpia tia, Maria Rossella àlies Branqueta de Canillo. L’endemà es reiniciaren les sessions de turment, en les que Caterina es negà a afegir res més a la seva confessió. Malgrat que les actes del seu judici s’interrompen aquí, sabem que Caterina seria condemnada i finalment perdonada pel tribunal en aquella ocasió, a través d’una carta de remissió.
Superat aquell primer judici, la fama de Caterina Foresta continuà, essent considerada relapsa o reincident entre els seus veïns i veïnes. Durant les actuacions endegades al 1621, Caterina seria detin-guda de nou, quan tenia prop de seixanta-cinc anys. Davant la seva negativa a confessar, fou condemnada de nou a turments. Primerament fou sotmesa una sessió de turment del torn, amb l’aplicació de quatre garrots (sobre les cames, sobre els genolls, sobre les cuixes i sobre les espatlles). En quella ocasió, l’acusada es limità a assenyalar la fama de bruixa de dues de les dones detingudes: la Garrona i la Garraneta. Seguidament, Caterina fou sotmesa a tres sessions del torn i una de turment del polze, on es negà a confessar. L’endemà, la cort la va sotmetre a tres noves sessions de turment del polze, afegint-li als peus un pes d’una arrova. La seva persistent negativa comportà final-ment la següent petició per part del fiscal:
«...attés la veritat no se és poguda saber de la pròpria bocha de Catherina Foresta de Canillo en los turments li són estats donats, y attesos los molts indicis que en la present enquesta són contra de ella, (...) que a lo menos sie desterrada y exillada de les presents valls...»
A finals d’octubre, el tribunal pronuncià la sentència final: desterro de les valls durant 10 anys (cosa que, a la seva edat, resultava pràcticament de per vida), so pena d’ésser penjada si era trobada de nou a Andorra.
Sembla que amb posterioritat al seu desterrament l’estigma de bruixeria quedaria associat a la seva família. Pocs anys més tard, al 1623, el seu fill Bernat Forest de Canillo era increpat per una dona de la vila, la qual li cridà entre altres coses: «Dolent home, que no vens de bona casta! Escapat de galera! Penjat! Heretge!» (ANA, TC, 3205)
EndFragment
EndFragmentEndFragment
EndFragment
EndFragment
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Riba Jussana
Na Ratona [1604]
1604
Paula Garreta [1604/1621]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Joana Tomassa [1593/1602/1604/1608]
Caterina Foresta [1604/1621]
Joana Tomassa
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Soldeu
1593/1604/1606
Na Naudina
Pasquala Oriola
Joana Rossella
Peyrona Gastona
Na Ratona
Els judicis de 1593 i els seus efectes
L’hivern de 1593 es va iniciar una nova cacera de bruixes a les valls d’Andorra, després d’unes dècades de baixa intensitat persecutòria. Sembla que en aquella ocasió la majoria de dones acabarien essent alliberades sota fiança, si bé algunes d’elles serien novament detingudes i finalment condem-nades a penes d’assots, desterro o mort a la forca durant els primers anys del segle XVI. Aquelles condemnes eren el presagi funest de la gran persecució que havia d’arribar pocs anys després, a principis de la dècada de 1620, coincidint amb les grans caceres de bruixes que incendiaren bona part les terres pirinenques i catalanes.
Mas de la Costa
Mosquera EndFragment EndFragmentANA, Tribunal de Corts, doc.3192; ANA, TC, docs.6234 i 6235
Paula Garreta àlies Arnau-Martina, vídua d’Esteve Arnau-Martí de Mosquera, de cinquanta anys d’edat, fou detinguda i jutjada per bruixa durant les corts de 1604. Sabem que en aquella ocasió fou finalment alliberada a manlleuta. Amb posterioritat a aquell judici, Paula estaria 9 o 10 anys fora de les valls, a la Cerdanya, on no aconseguiria tanmateix deslliurar-se de la fama de bruixa.
Un cop tornada a les valls d’Andorra, seria de nou assenyalada com a bruixa durant la gran cacera de 1621. Un any abans, Paula Garreta denuncià davant el tribunal de corts que a finals de 1619 un grup de quatre o cinc homes, criats del veguer de França, havien entrat a casa seva de nit dient-li que venien en nom del rei a fer-la presonera, però que no ho farien si els donava un dobló a cadascú, procedint seguidament a torturar-la i robar-la. Desconeixem el desenllaç d’aquella denúncia, si bé la Garreta seria de nou detinguda i jutjadaper bruixa durant les corts de 1621.
Si bé no se n’ha conservat el judici més enllà d’un breu fragment de l’enquesta de testimonis, el memorial comptable realitzat en finalitzar les corts ens informa que Paula Garreta de Mosquera hauria estat finalment executada i que se li hauria concedit la gràcia d’ésser enterrada en terra sagrada, fet que comportava un deute de 35 lliures.
Joana Rossella [1593/1604]
Ordino, parròquia d'Ordino
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Gavatxa [1604]
Maria Veciada
Joana Gavatxa [1604/1606]
1593
1593/1602/1604/1608
La Cortinada
1593/1604
Maria Gavatxa
Na Gascona
Maria Rossella
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Bragaira
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Bragaira [1593/1604]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Na Pedrica [1551]
1604/1621
Peyrona Gastona [1593/1604]
Sornàs, parròquia d'Ordino
Caterina Foresta
Maria Jaume-Joana
Paula Garreta
Na Naudina [1604]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Pasquala Oriola [1604]
LlortsANA, TC, doc.2871; ANA, TC, doc.3061; ANA, TC, doc.3066 i 3067; ANA, TC, doc.6194
Maria Jaume-Joana àlies Sastressa, de quaranta anys d’edat, vídua de Joan Sastre de Llorts, fou detinguda i jutjada per bruixa juntament amb altres dones l’any 1593. En l’enquesta de testimonis recollida durant els mesos d’octubre i novembre d’aquell any, un total d’onze veïns i veïnes confirmaren la fama de bruixa de Maria Jaume-Joana i de Joana Rossella de Sornàs, ambdues empre-sonades a Andorra la Vella. Les actes d’aquella primera acusació contenen únicament les deposicions testimonials i el primer interrogatori de l’acusada, en el qual negà tots els càrrecs que se li imputaven. Sabem que Maria seria finalment alliberada sota fiança, segons es desprén d’un judici posterior.
La Sastressa seria detinguda novament durant les actuacions endegades l’any 1604, quan tenia gairebé cinquanta anys. En aquella ocasió, el tribunal li va prometre «seguretat de vida i membres» amb la condició que descobrís altres dones que fossin bruixes (ANA, TC, doc.3061). Maria Jaume-Joana va acabar confessant haver estat iniciada en l’art de bruixeria quinze anys abans per dues germanes: Joana Gavatxa d’Ordino i Maria Gavatxa de la Cortinada. Segons la seva confessió, totes tres s’haurien untat amb un ungüent fabricat amb greix de minyons i ossos de cadàver per tal de sortir volant pel fumeral de la cuina fins a l’aplec diabòlic, celebrat en un planell a les muntanyes de la Basseta. Allí haurien abjurat de la fe i prestat homenatge al Diable o boc de Biterna, tenint tracte carnal amb ell, saltant i ballant, i pro-metent-li de fer tot el mal que poguessin. Seguidament, l’acusada confessà haver assassinat el seu propi fill amb metzines i haver entrat de nit a casa Call de Llorts, juntament amb les Gavatxes, per tal d’esbudellar un minyonet. En canvi, Maria no va reco-nèixer la resta de càrrecs que pesaven contra ella, consistents en una sèrie de morts i malalties ocorreguts entre els seus veïns.
Finalment, la cort decidí usar de mise-ricòrida tenint en compte la col·laboració de l’acusada i condemnà a Maria «a que sie passada sota les forques de la present vila d'Andorra ab un dogal de cànem al coll y que per lo ministre de nostra cort sia assotada amb tota moderatió amb assots de cordílls de cànem per tots los llocs acostumats de la present vila d'Andorra; y més avant condempnam a la dita Maria Jaume Joana que sie excellada, bandejada y desterrada de les dites valls y terra de Andorra per tot lo temps de sa vida (...) e pena qe li posam que sempre y quant sie trobada dins les dites valls de Andorra, que sie penjada per lo coll y estrangolada ab un dogal de cànyem en alta forca».
Na Pedrica (filla)
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Mosquera, parròquia d'Encamp EndFragment
SÚPLICA
/Andorra la Vella/1551ANA, Arxiu de les Set Claus, Llibre 36, fol.149v.153r
A principis de juny de 1551, els prohoms d'Andorra presentaren una súplica al seu senyor, el comte de Foix i rei de Navarra, demanant-li que no es confisquessin els béns de les dones condemnades per bruixeria, per tal d’evitar els abusos i extorsions que cometien els oficials de justícia. Aquella súplica era una conse-qüència directa de les actuacions en-degades uns mesos abans, que havien comportat la detenció i condemna d’un bon nombre de dones de les valls. Els prohoms consideraven que es tractava d’una «matèria de dovés y ab forsa de tourment, y axí cosa duptosa y plena de perilz» i argumentaven que la confiscació dels béns de les condemnades «és contra justítia, segon que los prohoms desdittes vals ne tenen consel y parer de doctors, y de aquí se seguiria la total destructiou de moltas casas, de las qualz ditas donas són hereteras; y prenent els y confiscant los béns, les maysons se venràn a perdre y destruir, y la pauvra maynada se perirà de fam». Malgrat aquelles súpliques, el comte de Foix dictaminà que se seguís procedint a confiscar els béns com s’havia fet fins llavors. Tanmateix, sembla que aquella situació acabà comportant una aturada de les accions anti-bruixesques a Andorra. A partir d’aquell moment, no tornem a trobar judicis per bruixeria fins a les dècades de 1570 i 1590, abans de la represa de les grans caceres a principis del segle XVII.
Joana Gavatxa
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Jaumina Ermengoua [1593/1604/1606]
Na Gascona [1593]
1604/1606
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Riba Jussana [1604]
Jaumina Ermengoua
Maria Jaume-Joana [1593/1604]
Maria Rossella [1593/1604]
Antònia Molinera
Sispony
Maria Veciada [1604]
Antònia Riba
1629
Jaumina Fustera [1621]
1621
Antònia Naudina
1621
ArinsaltEndFragment
La Joan Grana [1621]
Sant Julià de Lòria
Caterina Fijada [1621]
Antònia Riba [1621/1629]
BixessarriEndFragment
La Gabriela [1621]
Caterina Pintada
Jaumina Fustera
Caterina Garrona, Sastreta
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
La Gabriela
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Joana Tora
Maria Naduina
1621/1629
PradaredóEndFragment
SegudetEndFragment
Maria Garraneta
1629
La Serra
Sispony
Caterina Garrona [1621]
Maria Call
Joana Naudina
La Barona
La Massana
Na Call de Sispony
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Caterina Dalmaua [1629]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Magdalena Riba
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Joana Martí i Tor [1621]
Joana Soldevila [1621]
Els PlansEndFragment
Maria Naudina de Pere Pont [1621/1629]
Esclusa la vella [1621]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
CONCÒRDIA
1621
/Andorra la Vella/ANA, Arxiu de les Set Claus, doc.206; ANA, Arxiu de les Set Claus, Ll.2, f.93r
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Joana Soldevila
Margarida Foixenca [1621]
La Joan Grana
Magdalena Riba [1629]
La Barona [1621]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Àngela Borrellona
Francisca Vila
Antònia Naudina, Jaumeta
AnsalongaEndFragment
Joana Serra
Caterina Pintada [1629]
Joana dels Torns [1629-30]
El VilaróEndFragment
Caterina Fijada
Caterina Garrona [1629]
Petronil·la Peyrona [1621]
Maria Galoxa
Joana Martí i Tor
Maria Call [1621]
Peyrona Moratona
LlortsEndFragment
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Naudina de Pere Pont
Maria Arenya
Caterina Ricarda [1629]
El zènit de la cacera Andorrana (1621-1629) El període 1614-1622 va marcar el punt àlgid de la cacera de bruixes a Catalunya, amb centenars de dones processades en les viles i ciutats de la plana i en les diverses senyories pirinenques, coincidint amb una sèrie de desastres climàtics que feren multiplicar les acusacions populars per bruixeria entre la gent del Principat català. En aquell context, les valls d’Andorra van viure també el seu particular episodi represiu de grans dimensions, el qual s’inicià l’estiu de 1621 i acabà comportant el processament d’una trentena llarga de dones en l’espai de pocs mesos. Aquell episodi s’incià amb una concòrdia signada entre els veguers i el Consell de la Terra, seguida de l’obertura d’accions judicials que quedaren també registrades en els llibres comptables del Consell, el qual es feu càrrec del cobrament de les multes de 25 lliures imposades a les condemnades. Aquell episodi, que marca el zènit de la persecució andorrana, tindria un segon rebrot l’any 1629 coincidint amb l’extensió d’una mortífera epidèmia per les valls. En aquella ocasió, una dotzena de dones foren detingudes i condemnades, amb les consegüents confiscacions de béns per sufragar el pagament de les 25 lliures estipulat en la concòrdia de 1621.
Joana Tora [1621]
Margarida Rusca [1621]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Arenya [1621 i 1629]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
4
Peyrona Rufona
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Sinyer [1621]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Caterina Garrona
Caterina Ricarda
Joana Naudina [1621]
Antònia Naudina [1621]
Puyol del Pui, parròquia de la Massana EndFragment
Na Magdalena [1621]
Antònia Ponta
Joana dels Torns
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Isabel Rufona [1621]
Miquela Llumeneres [1621]
1629-30
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
La Serra [1629]
Àngela Borrellona [1621]
Joana Garrona [1621]
Margarida Foixenca
La Massana EndFragment EndFragmentANA, Tribunal de Corts, doc.6237
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Isabel Rufona
Maria Naudina [1621]
Caterina Dalmaua
Joana Serra [1629]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Joana Garrona
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
SornàsEndFragment
MeritxellEndFragment
Antònia Naudina [1629]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Francina Vila [1621]
Sispony
ANA, Tribunal de Corts, doc.3199
Antònia Riba àlies la Corneta, natural de Sispony, vídua de seixanta anys d’edat, habitant d’Ordino on tenia casat un fill, fou detinguda i jutjada per bruixa l’any 1621.
Malgrat haver estat assenyalada com a bruixa en la confessió coetània d’Àngela Borrellona, Antònia negaria tots els càrrecs imputats i seria finalment alliberada a manlleuta a finals d’octubre de 1621.
Tanmateix, la Corneta de Sispony seria novament detinguda durant les corts de 1629. Conservem únicament la resolució final de la cort, segons la qual tant Antònia com la vídua Joana Serra de Sornàs, «cansades de estar en dites presons y per ser dones pobres que no tenen ab què defensar-se», supliquen ésser desterrades durant el temps que la cort consideri. Ambdues apareixen en les anotacions comptables fetes pel Consell de les valls en aquella ocasió, en les quals se’ls imposa el pagament de 25 lliures per haver estat condemnades per bruixeria.
EndFragment
Maria Garraneta [1621]
Peyrona Moratona [1621]
CanilloANA, Tribunal de Corts, doc.6193, f.24r-v[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Andorra la Vella EndFragment EndFragmentANA, Tribunal de Corts, doc.6276
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Canillo EndFragmentANA, Tribunal de Corts, doc.6276, f.40r-v
EndFragment
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Margarida Rusca
Petronil·la Peyrona
PalEndFragment
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
8
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Esclusa la vella
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Sucarrana [1621]
Peyrona Rufona [1621]
Maria Sinyer
Na Call de Sispony [1621]
Na Magdalena
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Miquela Llumeneres
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Sucarrana
Antònia Ponta [1621]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maria Galoxa [1621]
Andorra la VellaEndFragment
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maciana Ricarda
Maria Bernada
Joana Pasquala [1643]
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Les darreres acusacions
Amb posterioritat a l’intens episodi represiu de 1621-1629, la cacera de bruixes aniria perdent intensitat a les Valls d’Andorra fins a desaparèixer definitivament durant el segle XVII. Al llarg d’aquells anys, les corts recolliren tes-timonis en alguna ocasió contra dones sospitoses de bruixeria i assenyalades com a bruixes pels seus veïns i veïnes, però ja no es tornà a dictar cap sentència de mort. Més enllà d’aquelles acusacions puntuals, no es tornaria a produir un episodi represiu de grans dimensions com els que havien afectat les valls amb anterioritat, malgrat la pervivència de l’estigma vinculat a deter-minades cases o famílies andorranes durant generacions.
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
Maciana Ricarda [1632/1642]
1632/1642
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
1643
Joana Pasquala
En Palleta [1661]
La MassanaEndFragment
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
1661
[if gte mso 9]>
96
Normal
0
false
false
false
EN-US
X-NONE
X-NONE
EngordanyEndFragment
Petronil·la Garrona
Maria Bernada [1689]
Petronil·la Garrona [1643]
En Palleta
1689