Any: 1551-1554
Lloc d'origen: El Tarter, parròquia de Canillo
Antònia Martina, vídua de Jaume Figat àlies Martí d’El Tarter, fou detinguda i jutjada pel tribunal de corts durant les actuacions endegades l’any 1551, les quals comportaren el processament i condemna d’un bon nombre de dones a les valls d’Andorra. Antònia havia estat ja assenyalada com a bruixa durant les actuacions endegades pel tribunal de corts l’any 1546, essent delatada per Joana Mora de Canillo, si bé no consta que en aquella ocasió fos detinguda ni processada. Antònia era la néta de Maria Martina d’El Tarter, la qual havia estat també jutjada i condemnada per bruixa trenta anys abans. L’abril de 1551, poc després de la crida pública efectuada pels veguers, Antònia fou detinguda i portada a les presons d’Andorra la Vella per a ser jutjada. Un total de deu veïns i veïnes participaren en l’enquesta de testimonis, durant la qual confirmaren la fama de bruixa de l’acusada i manifestaren les seves sospites sobre la intervenció d’Antònia en la malaltia i la mort de persones i animals de la parròquia. En el seu primer interrogatori, Antònia confirmà la fama de bruixa d’altres dones de la vall com Antònia Tomassa d’El Tarter, Antònia Tomassa d’Encamp, na Soma la vella, na Pedrica i Antònia Molnera de Canillo, algunes de les quals havien estat ja assenyalades durant les actuacions endegades el 1546. Seguidament, la cort la interrogà sobre la mort del seu marit i del seu gendre, suposadament emmetzinats per Antònia, a qui també s’acusava de tenir un gripau amb un cascabell, d’haver provocat la mort de Peyrot de les Bordes i d’haver emmetzinat els porcs de casa Call d’El Tarter i les gallines de casa Vidal d’Arinsal. Davant la seva negativa a reconèixer els càrrecs que se li imputaven, la cort procedí a realitzar un acarament entre l’acusada i Antònia Tomassa d’El Tarter, la qual estava també essent jutjada per bruixeria en aquell moment. Na Tomassa havia reconegut ésser bruixa i haver anat al boc de Biterna juntament amb altres dones, entre les quals la pròpia Antònia Martina. Un cop esgotat el termini defensori, el tribunal dictà una sentència interlocutòria de turments per mirar d’esclarir els fets. Sota l’amenaça del turment, l’acusada confessà que Antònia Tomassa l’havia intentat introduir en l’art de bruixeria, però que ella s’hi havia negat. Tanmateix, reconegué que havia utilitzat algunes de les metzines fabricades per na Tomassa per provocar golls a un infant i per emmetzinar al seu marit, al seu gendre i als porcs i les gallines de casa Call i de casa Vidal. Abans de dictar sentència, la cort va permetre a l’acusada presentar la seva defensa, la qual es va beneficiar enormement de l’opinió legal del jurista Pere Abella. Aquell doctor en lleis elaborà un interessant informe en el que destacava la feblesa dels indicis contra l’acusada i restava veracitat a la seva pròpia confessió, condicionada per les pressions del tribunal i per l’amenaça del turment, fet que portava Abella a considerar-la «erroneam, improbabilem, non verisimilem, imo in aliquibus impossibilem». Tenint en compte el caràcter inverossímil de les acusacions i les irregularitats del judici, Abella aconsellava en el seu informe alliberar l’acusada. A principis del mes d’agost, el tribunal dictà sentència definitiva, en virtut de la qual es condemnava a Antònia Martina al desterro perpetu de les valls i de totes les terres dels cossenyors, so pena d’ésser assotada. Tres anys després, Antònia seria de nou apresada per haver trencat el desterro. Essent interrogada pel tribunal de corts, presidit en aquell moment pel veguer Joan de Sullà, Antònia explicà que havia estat un temps a la Cerdanya, a Santa Maria de Montserrat i «avall en Urgell», però reconegué haver tornat després al Tarter, a casa del seu difunt marit. La cort decidí finalment desterrar de nou l’acusada, tot amenaçant-la, en el cas de tornar, a «ésser penyada en alta forca ab un las al coll en tal manera que muyre».
Descripció:
Ref. arxivística: ANA, TC, doc.6052
