Any: 1604/1621
Lloc d'origen: Canillo

Descripció:

Caterina Foresta, vídua de Bernat Torres de Canillo, de cinquanta anys d’edat, fou empresonada i jutjada per bruixa l’any 1604 juntament amb altres dones. Caterina era la neboda de Peyrona Gastona i de Maria Rossella àlies Branqueta de Canillo, jutjades també en aquella ocasió. Totes tres havien estat assenyalades com a bruixes en la confessió de la minyona Maria Veciada.

Després del primer interrogatori, on Caterina negà tots els càrrecs imputats, la cort dictà una sentència interlocutòria de turments, aconsellant-li repetidament «que digue la veritat aserca de les coses que està inculpada, (...) que altrament la posaran en mà del boxí perquè la atormente y mijansant los turments diga la veritat». Davant la negativa, Caterina fou sotmesa a tres sessions de turment del polze i una sessió d’estrepada, on l’acusada proferí repetidament expressions com: «la Mare de Déu de Monsarrat sie ab mi! Jo me’n vaig ab Déu! Ay la mia mare, anaquè me haveu fet venir anaquest món? Mare de Monsarrat guardau-me la mia ànima! Los meus senyors, jo us perdon la mort! (...) Via fora! Via fora! Mare de Monserrat, de mala mort tinc de morir! Ay lo meu senyor, que jo no sé res, què voleu que diga jo, si no sé res!».

L’endemà 19 de febrer, fou pujada de nou al turment, on exclamà: «Ay ay los meus brassos! Lo cel sie ab mi! Ay Jesucrist! La Mare de Monserrat sie ab mi! Ay ay germans, ajau pietat de vostra carn!». Durant la segona sessió d’estrepada, Caterina accedí finalment a confessar, tot dient: «Senyors, jo us deman en gràcia que·m dexeu per avuy, que demà jo diré la veritat». Aquell mateix dia, la cort demanà la seva immediata confessió, en la qual Caterina reconegué que havia consentit que el seu germà matés amb metzines la seva pròpia germana, pel fet d’haver aportat deshonra a la casa en amistançar-se amb un capellà i quedar-se embarassada. A banda d’això, l’acusada es limità a assenyalar el que havia sentit a dir sobre la fama de bruixa d’altres dones, en concret Maria Bragaira, Naudina la vella de Soldeu i la seva pròpia tia, Maria Rossella àlies Branqueta de Canillo. L’endemà es reiniciaren les sessions de turment, en les que Caterina es negà a afegir res més a la seva confessió. Malgrat que les actes del seu judici s’interrompen aquí, sabem que Caterina seria condemnada i finalment perdonada pel tribunal en aquella ocasió, a través d’una carta de remissió.

Superat aquell primer judici, la fama de Caterina Foresta continuà, essent considerada relapsa o reincident entre els seus veïns i veïnes. Durant les actuacions endegades al 1621, Caterina seria detinguda de nou, quan tenia prop de seixanta-cinc anys. Davant la seva negativa a confessar, fou condemnada de nou a turments. Primerament fou sotmesa una sessió de turment del torn, amb l’aplicació de quatre garrots (sobre les cames, sobre els genolls, sobre les cuixes i sobre les espatlles). En quella ocasió, l’acusada es limità a assenyalar la fama de bruixa de dues de les dones detingudes: la Garrona i la Garraneta. Seguidament, Caterina fou sotmesa a tres sessions del torn i una de turment del polze, on es negà a confessar. L’endemà, la cort la va sotmetre a tres noves sessions de turment del polze, afegint-li als peus un pes d’una arrova. La seva persistent negativa comportà finalment la següent petició per part del fiscal:

«...attés la veritat no se és poguda saber de la pròpria bocha de Catherina Foresta de Canillo en los turments li són estats donats, y attesos los molts indicis que en la present enquesta són contra de ella, (...) que a lo menos sie desterrada y exillada de les presents valls...»

A finals d’octubre, el tribunal pronuncià la sentència final: desterro de les valls durant 10 anys (cosa que, a la seva edat, resultava pràcticament de per vida), so pena d’ésser penjada si era trobada de nou a Andorra.

Sembla que amb posterioritat al seu desterrament l’estigma de bruixeria quedaria associat a la seva família. Pocs anys més tard, al 1623, el seu fill Bernat Forest de Canillo era increpat per una dona de la vila, la qual li cridà entre altres coses: «Dolent home, que no vens de bona casta! Escapat de galera! Penjat! Heretge!» (ANA, TC, 3205)

 
Ref. arxivística: ANA, TC, 6193