Any: 1621
Lloc d'origen: La Massana
Àngela Borrellona, muller de Francesc Borrelló de la Massana, de trenta-cinc anys d’edat, fou jutjada i executada per bruixa durant les corts de 1621. Àngela era filla d’Àngela Ribota àlies Truita, executada també per bruixa en algun moment indeterminat de principis del segle XVII. Durant les actuacions de 1621 la Borrellona fou detinguda i assenyalada com a bruixa pels seus veïns i veïnes, els quals la feren responsable d’una sèrie de morts i malalties ocorregudes al seu veïnat. Una altra de les dones detingudes en aquella ocasió, Petronil·la Peyrona del Tremat, l’acusà directament d’ésser la seva còmplice en l’art de bruixeria i d’haver participat a l’aplec diabòlic: «afirmant que la avia vista ab altres en les montanyes de Sanct Joan de l’Erm, de nit, entre altres bruxes que allí saltaven y ballaven ab los demonis, tenint part ab ells y renegant de Déu y de tots los sants». Davant la inminent sentència de turments, Àngela Borrellona va accedir a reconèixer la seva culpabilitat, fent la següent petició a la cort: «deman en gràtia qu·em donen desterro y jo diré sens ningun turment la veritat». Seguidament, Àngela va reconèixer ésser bruixa i haver estat iniciada en aquell art per Maria Fonta la vella de Sispony, morta cinc anys abans. Així mateix, va confessar haver emmetzinat diverses persones i haver assistit a l’aplec diabòlic celebrat a la muntanya de la Basseta de Sant Joan de l’Erm juntament amb Fonta la vella, Antònia Riba i na Call de Sispony, la vídua Francina Vila i la Joan Grana de la Massana. Àngela Borrellona seria finalment condemnada a mort pel tribunal de corts, concedint-li la gràcia de ser enterrada en terra sagrada: «...a que sie penjada en alta forca y ab un dogal en lo coll strangolada en la present plassa pública de Andorra a guisa que muyra naturalment y la sua ànima sia separada del seu cos; y a que després, per gràtia a ella feta, al seu cos sie donada terra sagrada (...) com així convinga a la bona administració de la justícia, majorment en temps tant desdixat y calamitós, en lo qual tant convé al servey de Déu Nostre Senyor, benefici de la justícia y bé públic e particular de les presentas valls y habitants de aquelles fer aquesixos y majors càstichs per a millor així reprimir la fúria endiablada de les delinqüents en crims tant orrendos y espantosos y per millor així netejar les presents valls de una lepra tant pegable y zizània tant mala que poria danyar e inficionar totes les presents valls si la misericòrdia del Senyor que may falte no here ab nosaltres...»
Descripció:
Ref. arxivística: ANA, TC, 6237
