Any: 1514-1522
Lloc d'origen: El Tarter, parròquia de Canillo
Maria Martina, muller de Joan Martí d’El Tarter, fou detinguda i jutjada per bruixa en diverses ocasions al llarg dels anys 1514-1522, essent finalment desterrada de les valls d’Andorra. La seva mare i la seva germana foren també jutjades i condemnades a mort en aquella ocasió. El seu primer processament fou dut a terme l’any 1514 pel veguer episcopal i el jutge de les valls micer Damià Simón, els quals feren detenir diverses dones i finalment aixecaren les corts sense haver dictat sentència, deixant a les dones empresonades. Davant d’aquella situació, els familiars de les acusades acudiren a la Seu d’Urgell en diverses ocasions per mirar d’aconseguir el seu alliberament sota fiança, per tal de posar fi a les despeses derivades de la manutenció de les delades. Aquell fou el cas de Maria Martina, que seria finalment alliberada amb fermances gràcies a la intervenció del seu marit. L’any següent, Maria fou de nou detinguda pel tribunal de corts, essent interrogada sobre l’ofegament accidental d’un fadrí de casa Duran de Prada Redó i sobre l’emmetzinament d’un fill de casa Soldevila, perpetrat suposadament a casa de la seva pròpia mare, na Naudina, acusada també de bruixeria. Aquell segon judici acabà amb l’alliberament de Maria prèvia composició econòmica, consistent en quatre o cinc ducats d’or pagats al batlle Pere Mateu Moles, el qual es comprometé a «treure-la’n e fer trencar tots los processos». Tanmateix, la seva mare i la seva germana no tingueren tanta sort, ja que la primera fou cremada i la segona penjada per bruixa aquell mateix any. En els anys subsegüents, Maria optà per fugir mentre es celebraven les corts per evitar ésser processada, però l’any 1522 fou finalment objecte d’una tercera i definitiva acusació. En aquella ocasió, el tribunal de corts començà a recollir una nova enquesta de testimonis en contra seu, que venia a reforçar les ja realitzades durant les corts de 1517, 1520 i 1521. Mentre s’estava confeccionant l’enquesta, Maria intentà fugir de nou i s’amagà sota la mola del molí, essent finalment detinguda i portada davant la cort el dia 26 de març. El seu judici conté fragments de les diverses enquestes de testimonis, en les quals els seus veïns i veïnes confirmaven la seva fama de bruixa i la seva possible intervenció en la mort d’un fadrí de casa Duran de Prada Redó i d’una fadrina de casa Vidal d’Arinsal. Després d’interrogar-la, el tribunal decidí fer inspeccionar una bossa propietat de l’acusada, en la qual s’hi trobaren, entre moltes altres coses, un fragment d’os i un drapet que contenia una pols de color groc, que l’acusada afirmà que era safrà. Seguidament, es permeté a Maria presentar defenses. El seu marit, que actuava com a advocat o procurador, decidí contractar els serveis d’un lletrat que elaborà una cèdula defensòria en la que es refutaven tots els indicis, considerant-los insuficients per a sotmetre l’acusada a tortura. Tanmateix, el fiscal aportà un informe pericial sobre els objectes trobats a la seva bossa, en el que col·laboraren un metge, un barber i un apotecari, els quals confirmaren que el fragment d’os corresponia al crani d’una criatura i que la pólvora era en realitat arsènic groc o realgar. Davant la negativa de l’acusada a reconèixer els càrrecs que se li imputaven, la cort decidí finalment dictar una sentència interlocutòria de turments el dia 7 d’abril de 1522. Maria fou sotmesa a diverses sessions de tortura seguint la doctrina del Malleus Maleficarum, un dels principals manuals dedicats al crim de bruixeria. Primerament fou pujada diverses vegades al turment de l’estrepada o estira, mudant-li la roba i tallant-li els cabells per evitar la taciturnitat. Tenint en compte la seva persistent negativa, el tribunal prorrogà en diverses ocasions el turment, aturant-lo puntualment per interrogar nous testimonis, incloses les quatre filles de l’acusada. El dia 11 d’abril, Maria fou sotmesa a una tercera sessió de turment després d’obligar-la a empassar-se una cèdula amb paraules sagrades i a beure aigua beneïda amb unes gotes de cera sagrada. En no obtenir el resultat esperat, l’acusada fou sotmesa a una darrera sessió de turment amb vinagre i llard bullent, fet que no féu sinó augmentar els precs i les invocacions de l’acusada a la Verge Maria de Montserrat i del Pui de França, arribant fins i tot a demanar l’assistència d’un capellà per prendre-li la confessió abans de morir. La cort optà finalment per una sentència de desterro perpetu de les valls d’Andorra so pena de mort, condemnant a l’acusada a satisfer el salari del batlle i de la cort durant la seva captura i empresonament, així com les despeses de manutenció fetes al llarg del procés. Unes dècades més tard, la seva néta Antònia Martina seria també detinguda i jutjada per bruixa.
Descripció:
Ref. arxivística: ANA, TC, doc.6014
