Any: 1574
Lloc d'origen: Escaldes

Descripció:

Joana Montanya àlies Toneta d’Escaldes, vídua de més de quaranta anys d’edat, fou detinguda i jutjada per bruixa pel tribunal de corts juntament amb altres dones l’any 1574. Un total de divuit veïns i veïnes participaren en l’enquesta de testimonis, confirmant la seva fama de bruixa i la seva possible intervenció en les malalties i morts que afectaven als seus familiars. Na Toneta fou també assenyalada com a còmplice per Margarida Sabatera i per na Perota, les quals foren jutjades i finalment executades per bruixes aquell mateix any. Finalment, na Toneta confessà davant el jutge ésser bruixa i haver provocat la mort de diverses persones per mitjà de metzines juntament amb les seves dues còmplices, les quals l’havien iniciat en l’art de bruixeria dotze anys enrera fent-li trepitjar la creu, renegar de Déu i prendre al Diable per senyor, veient a continuació una figura negra que desaparegué immediatament.

El procés de na Toneta féu un gir inesperat quan el seu cas passà a mans del Sant Ofici, gràcies a la intervenció del doctor Morell. Després de consultar el cas amb la Suprema, els inquisidors feren portar na Toneta a Barcelona per jutjar-la de nou per bruixeria davant el tribunal inquisitorial. Allí, l’acusada va revocar la confessió feta davant el tribunal de corts andorrà, afirmant que no havia dit ni fet res de tot allò que l’acusaven. Interrogada sobre aquesta variació, na Toneta s’excusà en un primer moment afirmant que «quando le tomaron su confessión havía bevido vino y no estava en su juyzio». Seguidament, el tribunal l’autoritzà a presentar defenses, fet que permeté a l’acusada de demostrar l’enemistat manifesta amb alguns dels testimonis de l’enquesta i la feblesa dels indicis en contra seu, els quals es basaven en la simple fama o rumor veïnal. Tenint en compte la gravetat de l’acusació, el tribunal inquisitorial decidí finalment interrogar l’acusada en presència del turment per mirar d’aclarir l’afer. Fou en aquell moment quan na Toneta acabà revelant els detalls que envoltaven la seva primera confessió, facilitant així la decisió final del tribunal:

«Conclusa su causa fue votada a ponerla in conspectu tormentorum, adonde dixo que el juez seglar le yva preguntando si havía renegado de Dios y tomado el Diablo por señor y las demás cosas que en su confesión se dize haver dicho, y prometiéndole que la libraría si lo dezía, y que ella yva diziendo que sí, pero que era falso y ella no lo havía hecho ni dicho. Y en esto perseveró. Y vuelto ha ver su processo fue absuelta de la instancia».

L’absolució de na Toneta la convertí en l’única supervivent de les actuacions endegades en aquells anys pel tribunal de corts andorrà, on les execucions per bruixeria seguirien a bon ritme durant les dècades següents sense cap altra intervenció per part del Sant Ofici.

 
Ref. arxivística: AHN, Inquisición, llibre 730, fol.192r-192v.