Any: 1499
Lloc d'origen: Vila, parròquia d’Encamp

Descripció:

Dolça Narbona de Vila fou detinguda i jutjada per bruixa l’any 1499 pel tribunal de corts. Uns anys abans, una veïna l’havia acusat públicament d’haver-la emmetzinada quan la convidà a menjar i a beure a casa seva. Aquella acusació acabà comportant la fugida de Dolça, la qual estigué uns quants anys fora de les valls, aconsellada pel seu fill i per alguns amics de la família. Un cop retornada per mitjà d’un salconduït, les sospites dels veïns i veïnes augmentaren, essent assenyalada com la causant de la malaltia i la mort d’algunes persones (especialment una criatura de casa Sabater d’Encamp) i de tenir un galàpat en la seva pardina.

Un cop detinguda, Dolça reconegué saber guarir diversos mals a través de determinades pregàries, productes i rituals màgico-medicinals en els que utilitzava «penyores», és a dir, fragments de la roba del malalt, tot afirmant que es tractava tanmateix d’una pràctica habitual entre la gent de les valls. Després dels primers interrogatoris, la cort acabà dictant una sentència interlocutòria de turments per tal d’esclarir els indicis en contra seu. Les actes del judici s'interrompen després de la segona sessió de turment, si bé algunes de les confessions fetes posteriorment per Dolça apareixen copiades en el procés coetani contra Maria Tomassa de Mosquera. Durant aquelles confessions sota turment, Dolça reconegué tenir un galàpet i fabricar metzines per provocar gatirnons, afirmant que havia estat iniciada en aquell art per la difunta Maria Guida àlies Tomassa d’Encamp, executada per bruixa l’any 1473. Tanmateix, sembla que Dolça sobreviuria a aquell judici, ja que el novembre de l’any següent la cort recollia un nou testimoni en contra seu, el qual afirmava «que molts la tenen en sospita», incloent-hi un dels propis fills de l’acusada: «que son fil Johan la té en sospita (...) e dit Johan Nerbona dix a sa mare que d'aquí anlà no li entrés ni exís en sa casa, que renegave él li donarie per lo punyal».

Vint anys més tard, durant les actuacions contra la bruixeria endegades per les corts de 1521, un dels testimonis afirmà que «da Nerbona» tenia fama de bruixa. Ignorem si es tractava de la pròpia Dolça o d'alguna de les seves descendents. En qualsevol cas, sembla que un cop més aconseguiria fugir i anar-se'n al Pallars per evitar ser detinguda, segons afirmava el mateix testimoni: «dix que da Nerbona té fama e ésser-ne (bruixa i metzinera), e que ara fa un any quant les corts se tenien, va fogir, que se n'anà a Pallàs».

 
Ref. arxivística: ANA, Tribunal de Corts, doc.1874 i 1881; ANA, TC, doc.5973, f.5r i 21v-23r; ANA, TC, doc.6014, f.3r.