Any: 1499
Lloc d'origen: Mosquera, parròquia d’Encamp

Descripció:

Maria Tomassa, vídua de Pere Areny àlies Tomàs de Mosquera, fou detinguda i jutjada per bruixa l’any 1499 juntament amb altres dones de la parròquia com ara Dolça Narbona de Vila. Maria era la filla de la difunta Maria Guida àlies Tomassa d’Encamp, executada també per bruixa l’any 1473.

L’any 1499, tant Maria Tomassa com la seva pròpia filla, la Tomasseta, foren assenyalades per diversos veïns i veïnes com a sospitoses d’ésser bruixes i d’haver provocat la malaltia i la mort de persones, especialment criatures, per mitjà de maleficis i metzines. Un total de vint-i-dos testimonis confirmaren davant la cort la mala fama de «les Tomasses, la jove i la vella», fet que va permetre la fortificació de l’enquesta i la detenció de Maria Tomassa. Abans de la sentència de turments, Maria fugí de la presó, veient que cap dels seus amics la volia defensar, però poc després fou detinguda de nou pel batlle. Després de realitzar un acarament amb Dolça Narbona, la qual havia confessat sota turment ésser bruixa i l’havia assenyalada com a còmplice, Maria Tomassa aconseguí que el seu gendre actués com a advocat o raonador en la seva defensa, presentant únicament el testimoni favorable d’una veïna.

Tanmateix, el desenvolupament del procés acabà conduint inevitablement a la confessió autoinculpatòria de Maria Tomassa, la qual va reconèixer ésser bruixa i metzinera. Maria afirmà haver estat iniciada en aquell art no pas per la seva difunta mare sinó per una de les seves acusadores, Guillema Riba d’Encamp, amb la qual s’untaren amb un ungüent i invocaren al mal esperit anomenat Astarot, adorant-lo i desplaçant-se per l’aire per tal d’entrar pel fumeral en una casa del poble per assasinar una criatura amb les seves pròpies mans. També confessà haver provocat gatirnons amb escuma de gripau, inculpant seguidament a la seva veïna i també acusadora Ramona Ermengoua d’haver fet el mateix. Maria confessà també haver damnificat bestiar juntament amb na Riba i na Ermengoua, les quals llençaren unes pólvores per fer venir una gran pedregada o «bruixonada».

Després de realitzar un acarament amb les seves dues còmplices, Maria Tomassa rebutjà presentar defenses, sotmetent-se únicament a la misericòrdia de la cort, la qual la condemnà finalment a mort. El dia 20 de juny de 1499, essent ja lligada al pal per cremar-la, Maria reconegué que «lo que avie dit de na Riba, que ere bruxa, que no hi ha res de veritat, e que u daie per mala voluntat».

 
Ref. arxivística: ANA, Tribunal de Corts, doc.5973