Any: 1551

Descripció:

Doctor en lleis, exercí com a jutge del Capítol d’Urgell durant les dècades de 1550-1560. Gran coneixedor dels textos clàssics i de les principals obres del dret penal, fou cridat per algunes poblacions andorranes durant les actuacions de 1551 arran de l’elevat nombre de confiscacions de béns efectuades pel tribunal de corts en virtut de condemnes a mort per bruixeria, per tal que realitzés un informe jurídic sobre aquells procediments. En aquell informe, Abella va concloure que les confiscacions de béns efectuades pel tribunal eren del tot improcedents. Si es tractava realment de dones culpables d’heretgia diabòlica, aquell crim havia d’ésser perseguit per les autoritats eclesiàstiques i no pas per la justícia seglar. En conseqüència, Abella concloïa que el tribunal andorrà podia condemnar-les únicament per homicidi o per crim de metzines, cosa que no permetia en cap cas confiscar-los els béns.

Abella va intervenir també en alguns judicis andorrans durant les actuacions de 1551, com el d’Antònia Martina i el d’Antònia Molinera, en els quals aportà la seva opinió com a jurista. Contrari a la seva condemna, es mostrà molt crític envers el procediment utilitzat pel tribunal de corts en aquells judicis, tot denunciant la inverossimilitud dels càrrecs i la manca de rigor processal, que incloïa la utilització coercitiva del turment i les coaccions i suggestions per part dels oficials de la cort. Abella recomanà l’absolució de les acusades malgrat la pressió popular per a condemnar-les, tenint en compte la feblesa dels indicis aportats i les irregularitats manifestes durant l’obtenció d’unes confessions que sovint resultaven del tot inversemblants.

 
Ref. arxivística: ANA, ASC, doc.695; ANA, TC, doc.6052, f.20r-21r